Entrevista per Josep Llàcer
El proper diumenge 17 de juliol, la banda simfònica de la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes de la Valldigna participarà per primera vegada en el prestigiós Certàmen Internacional de Kerkrade (Països Baixos).
Enquadrada a la secció Primera d’agrupacions instrumentals de vent, una formació de més de 110 músics representaran a Tavernes en un dels esdeveniments musicals més importants a nivell internacional juntament amb el de València.
Davant aquesta fita tan important, parlem amb el seu Director: Carlos Sancho Cantus.
P: Com afronta la Banda Simfònica de la SIUM Tavernes aquest repte?
R: La veritat que des d’un primer moment ho hem afrontat amb molta il·lusió i molt de treball. Ja sols logísticament és una tasca complicada, translladar tants músics a una altre país, amb els seus instruments. etc. I artísticament supose un gran repte com feia anys que no afrontava la banda, i com es poden imaginar, amb molts assajos.
P: Quines obres interpretaran?
R: L’obra obligada per a la primera secció es titula Nitescence crépusculaire, del compositor francés Alexander Kosmicki, i d’obra lliure hem triat la Simfonia n. 15 «COnflicts and confluences» de Henk Badings.
P: Que destacaría vosté de l’obra obligada?
R: El primer a destacar de l’obra obligada és l’exigència tècnica per part de la banda. Hi ha fragments d’una elevada dificultat que costa molt treballar amb una banda tant nombrosa (cal destacar que aquestes obres no estan pensades mai per a una plantilla amb tants músics) i això de vegades dificulta l’enteniment. A més, com altres obres del mateix compositor, és una obra de grans contrastos i colors, la qual cosa la fa molt atractiva a l’oient.
P: Per què ha elegit com a obra lliure la Simfonia nº15 de Henk Badings “Conflicts and Confluences”?
R: Un dels primers elements per elegir una obra lliure és evidentment la plantilla de la qual disposes, i si l’obra s’adapta bé a la banda o no. Després el minutatge, ja que al certamen de Kerkrade hi ha tant un mínim com un màxim de temps per a tocar dalt l’escenari, i si sobrepassem eixos límits tenim penalització. Una vegada establerts estos paràmetres, es tracta d’escoltar moltes obres i pensar en quina seria la millor opció.
P: Que suposa per a la Societat Musical i els seus membres participar al World Music Contest de Kerkrade?
R: Per a nosaltres representa una gran oportunitat per «fer banda». I cal fer èmfasi en eixes dues paraules: la banda és alguna cosa més que anar un divendres a assajar i anar-se’n a casa; la banda suposa germanor, suposa que gent de distintes generacions, professions i llocs de procedència s’unisquen en una il·lusió i un projecte en comú. Les Societats Musicals (com tots els col·lectius) no han escapat a les conseqüències de la pandèmia i és per això que la SIUMTV ha fet un gran sacrifici per poder fer aquest viatge i tornar a una renovada normalitat.
P: Quin sentiment té vosté com a músic que s’ha iniciat i “criat” en la Sium Tavernes a l’hora de dirigir la seua banda en una ocasió històrica com aquesta?
R: Si dic que puc estar ben orgullós és quedar-me curt. Com bé han dit, en 9 anys vaig entrar en aquesta banda on m’he criat musicalment, i mai haguera pensat estar al capdavant d’ella en un certamen com el de Kerkrade. Però al mateix temps una gran responsabilitat, per fer tot el millor possible per la meua banda.
P: I després de Kerkrade, que? Quines acticvitats i projectes hi han previstos per a la Banda?
R: Kerkrade no és el punt final ni molt menys, sinó una parada més. Hem de fer camí, i una de les prioritats és que la gent jove no es desvincule de la banda i seguisca com vam seguir tots nosaltres en el seu temps.
A més, ja tenim pensats els següents concerts que de moment no podem desvetlar, però de segur que alguns d’ells quedaran en la retina del nostre públic per molt de temps. Però un dels principals projectes que ens hem proposat ja saben quin és: fer banda.