Aquest cap de setmana, com tots els anys, havia de ser el concert de Santa Cecília de la banda de Beniopa, que ha quedat posposat per la situació actual de la COVID-19. Merche Femenia Simó, directora de la banda del Centre Musical Beniopa i de la Banda de l’Escola de Música de Pedreguer —d’on és natal—, és titulada en les especialitats de Flauta, Piano, Composició, Contrapunt i Solfeig, Harmonia i Teoria de la Música.

La seua formació i experiència —amb la direcció, per exemple, compleix vint-i-set anys— l’han portat a ser la directora de l’Escola i Conservatori Municipal de Música del seu poble, a més de ser directora titular de la Banda de Dones de la FSMCV en el 50 aniversari de la Federació (2018), de la Banda Juvenil Bankia-Las Provincias (2016), actuant en la Gala “Premios Valencianos para el siglo XXI”, i de la Crida Fallera 2019 de València, entre altres coses.

No obstant això, Merche Femenia és més que el seu currículum. Ella es defineix com una dona treballadora, positiva i que mira sempre cap al futur. Però el que es veu en ella és una dona amb una il·lusió per la música indescriptible: “El que més m’agrada d’haver triat aquesta carrera és que he aconseguit que el meu treball i hobby siguen el mateix, faig el que de veritat em fa feliç”. La música és el seu dia sencer, resultant-li complicat oblidar-se d’ella, pot passar-se fins a les tantes de la matinada treballant.

“El meu cap no para i com més faig, més vull fer, tinc molts projectes pendents”, afirma. Respecte a eixos projectes que té al cap, com necessita molt de temps, promet que quan el seu braç ja no puga dirigir, es dedicarà a compondre i a acabar les obres i llibres que té començats. Perquè, a més, també és autora i coautora de llibres d’educació musical, tant per a xiquets d’iniciació com per a primària, i algun de secundària, com és el cas de Apreciación Musical publicat a Hondures. El llibre de Solfa és un de creació pròpia, igual que Flautopia, un mètode d’estudi elemental per a flauta travessera, i Método creativo para trombón per a també l’ensenyança elemental de l’instrument. En total, per ara, sis llibres publicats.

“El moment de més il·lusió a l’hora de fer un llibre és, quan després de tot un procés intens de treball, l’entregues a l’editorial i aquesta, després d’estudiar-lo, et confirma que el publicarà. Això significa que la feina està ben feta i t’ompli de goig”, conta amb uns ulls que desprenen vitalitat i emoció, qüestionant-me fins a quin punt es pot estimar tant el que un fa. En referència a les seues obres musicals, el pasdoble Femme Força, dedicat a un col·lectiu feminista, és l’exemple del seu caràcter lluitador.

La desigualtat de la dona en l’àmbit musical va disminuint a poc a poc. Merche recorda quan començà i als cursos de direcció i composició solia ser l’única xica. Tot és el que veus, si veus dones directores, compositores o el que siga, no serà una cosa aliena per a tu. “Els meus alumnes s’estranyaven quan veien que, en una entrada de moros i cristians, era l’única dona al capdavant d’una banda”, recorda i és que va ser la primera directora a la Marina Alta i també a Gandia, on començà fa dos anys en la banda de Beniopa.

En casa li deien que la música no era una professió, que era coses d’homes i que ho passaria molt mal. Després de tot aquest temps, treballant, pagant-se els estudis i dedicant-li moltíssimes hores a aprendre, la música és la seua vida. “Jo a la meua filla li dic que estudie el que vulga, que en una professió no s’ha de mirar el gènere”, però reconeix que, hi ha moments, que en el món de la direcció no és el mateix si eres home. En l’embaràs, per exemple, assajar a les nits amb huit mesos de gestació, amb les cames unflades i amb tota l’energia que requereix li era esgotador: “la gent veu a la directora dalt la tarima i no imagina el que a ella li pot estar passant en eixe moment. Ser mare és també un treball i, la que ho és, ho sap”.

Aquest any, quan li comunicaren que es posposava el concert de Santa Cecília de la banda de Beniopa, no pogué evitar entristir-se, perquè ja són uns quants concerts que no s’han fet i aquest estava ja preparat. Malgrat això, assegura que el concert es farà: “la música no caduca i quan el puguem fer, serà genial. És un concert-espectacle amb moltes sorpreses i ha de venir tot el món”. La seua intenció és que, quan la gent entre al concert, oblide tot el que està passant i isca amb un somriure. “Del nostre treball, el realment valuós és l’emoció que pot provocar la música en directe, quan la gent s’aborrona i ix emocionada”, explica, encara que les hores prèvies estan sempre plenes d’incertesa per saber si tot eixirà com toca. És un secret, però el que l’ajuda amb els nervis abans del concert és estar sola amb tot l’escenari preparat i, si pot ser, menjar-se algun dolcet.

El seu truc és la il·lusió, la motivació i no deixar d’aprendre. La planificació del repertori — quasi sempre amb alguna obra d’algun compositor o compositora valenciana per tal de recolzar els autors de la terra—, del guió, dels espectacles, l’assaig de les peces i la posada en escena li requereixen moltíssimes hores, però són el que fan els seus concerts únics. “El primer de tot és tindre il·lusió i passió, si jo ho tinc, els músics ho tindran i si tots gaudim, el públic també ho farà”, explica.

Quan amb divuit anys, fundà i començà a dirigir la banda de l’Escola de Música de Pedreguer amb l’única motivació d’ensenyar i viure la música, mai imaginà tot el que aconseguiria. Però el més sorprenent és que, quan li preguntes pels moments professionalment més importants, el que relata amb més il·lusió, per darrere de tots els reconeixements que ha obtingut, és haver sigut pregonera de les festes del seu poble: “La música m’ha donat vida, il·lusió, alegria, m’ho ha donat tot, i que el meu treball siga apreciat fora i, sobretot, dins del meu poble, no té preu”.

Sense cap dubte, Merche Femenia és, en estat pur, emoció i passió per la música.