Vicent A. Gabarda Cebellán, investigador de Paterna, es troba investigant la història de la guerra i la postguerra al País Valencià. Gabarda és profesor a la Universitat de València de Geografia i Història. El que es vol és que es reconega la tasca feta i el valor que té localitzar a les víctimes del franquisme.
La seua obra es podria definir como a universal, per el fet que fa dos bàndols: ubicar a tots el que es troben en foses comunes i estan a l’espera que els retroben; i els morts al front. Algunes de les llistes on apareixen es poden consultar en la documentació de la web elscaminsdelamemoria.com.
Entre els tallers, jornades, seminaris, publicacions i congressos sobre la Memòria Democràtica del País Valencià, podem veure el llibre Els afusellaments al País Valencià (1938-1956).
La Coordinadora d’Associasions ha nomenat, en la Plataforma de les Fosses de Paterna, dels Familiars de Víctimes del Franquisme en Oliva ARFO, a Vicent A. Gabarda als premis 9 d’Octubre de la Generalitat Valenciana, per la seua labor en la Memòria Democràtica del País Valencià.
Silvia Mena, portaveu suplent del Grup Municipal PP va asegurar que «Vicent Gabarda, és un historiador valencià, amb una extensa tasca de divulgació literària sobre la memòria històrica, amb amplitud de mires amb dues dimensions, fets i duresa, injustficació d’actes d’una part i l’altra».
Els remeis que es van proposar van ser: per una banda, canviar el País Valencià pero la Comunitat Valenciana; per altra banda destacar el llibre que versa sobre les morts en la rereguarda republicana. D’aquesta forma l’investigació fa referència als dos bàndols.
Josep Escrivà, el regidor, explica que «les investigacións de Vicent Gabarda han sigut molt valuoses per als familiars de Represaliats i Represaliades pel Franquisme a Oliva (ARFO), perquè esta obra ha sigut clau per a identificar a 2.238 persones en el Registre Civil de Paterna, al voltant de 70 veïns i veïnes d’Oliva, dels quals dues eren dones».
Joan Mata, portaveu de PRO, va señalar que «la Guerra Civil Continua sent una qüestió controvertida al si de la societat espanyola. Acò no té cap sentit hui en dia, però és conseqüència del que la història ha estat empunyada interessadament pels uns i pels altres».
En acabar el torn d’intervencions, Josep Escrivà, regidor de Memòria Democràtica, va agraïr l’adhesió a la causa.
Premis 9 d’Octubre i Memòria Democràtica
L’any passat, Leoncio Badía Navarro, va rebre l’Alta disinció de Presidència a títol pòstum. Leoncio va ser l’enterrador del cementeri de Paterna entre 1939 i 1945 a més de dues mil persones afusellades i enterrades en el període més dur de la postguerra. Leoncio ajudava a les famílies dels represaliats i deixava que vegueren als morts per última vegada.
Va morir en 1987, sense que el la seua labor siga reconeguda, així que el consell el va reconéixer amb l’Alta Distinció a títol pòstum com una de les figures més significatives de la Memòria Democràtica Valenciana.